Cadáver exquisito (I)

La setmana passada a classe vam posar en pràctica la tècnica del cadàver exquisit i vet aquí el nostre experiment:

Sentada tomando café. El río completamente frío.

Cortinas de humo. El viento soplaba tan fuerte,

bajando calle abajo,

con las bolsas colgadas de los brazos, tropecé

y me caí, entonces el tendero asomó la cabeza

para ofrecerme ayuda

le presté mi brazo

y con la mente le di un gran abrazo

estábamos a la orilla del mar

regresamos al atardecer

mis nietos me hacen reir mucho

està sortint un grup força cohesionat

molt variat i amb molta imaginació

podem arribar a fer una gran paella cultural

que consistiria en la cuita dels pensaments de

tots nosaltres

somos auténticos es el concepto que yo recibo del

entorno y lo mejor es la ilusión y las ganas que

ponemos todo en la participación

y muy contentos

nos comemos un pastel de chocolate

y nos damos golpes de cabeza en la mesa.

El collage y el cadáver exquisito: técnicas surrealistas

Surrealismo

Procedente del francés “surréalisme”:

sur (sobre, por encima de) + realismo (realismo).

Movimiento artístico y literario que aparece en Francia en el período entreguerras (años 20). Voluntad de liberar la mente de las restricciones tradicionales.

1924. Primer manifiesto surrealista, André Breton.

“Indica muy mala fe discutirnos el derecho a emplear la palabra surrealismo, en el sentido particular que nosotros le damos, ya que nadie puede dudar de que esta palabra no tuvo fortuna, antes de que nosotros nos sirviéramos de ella. Voy a definirla de una vez para siempre:

Surrealismo: "sustantivo, masculino. Automatismo psíquico puro, por cuyo medio se intenta expresar, verbalmente, por escrito o de cualquier otro modo, el funcionamiento real del pensamiento. Es un dictado del pensamiento, sin la intervención reguladora de la razón, ajeno a toda preocupación estética o moral."

Filosofía: "El surrealismo se basa en la creencia de una realidad superior de ciertas formas de asociación desdeñadas hasta la aparición del mismo, y en el libre ejercicio del pensamiento. Tiende a destruir definitivamente todos los restantes mecanismos psíquicos, y a sustituirlos por la resolución de los principales problemas de la vida.

Han hecho profesión de fe de Surrealismo Absoluto, los siguientes señores: Aragon, Baron, Boiffard, Breton, Carrive, Crevel, Delteil, Desnos, Eluard, Gerard, Limbour, Malkine, Morise, Naville, Noll, Peret, Picon, Soupault, Vitrac."

Fragmento del primer Manifiesto surrealista de A. Breton[1]

El collage

El collage es una técnica que consiste en juntar elementos diversos en un todo unificado. La técnica del collage se ha utilizado principalmente en la pintura (Picasso, Juan Gris, Braque) pero también en literatura. Fue una de las técnicas utilizadas por los surrealistas.

El cadáver exquisito

La técnica más conocida y practicada dentro del grupo fue la del cadáver exquisito que, de manera análoga al automatismo, intentaba reducir al mínimo la intervención posible de la voluntad conciente del autor. El cadáver exquisito (cadavre exquis, en francés) fue una técnica usada por los surrealistas en 1925 y consistía en una creación colectiva que se va continuando sin que los autores conozcan la obra del autor anterior. Los surrealistas escribían o dibujaban en un papel, lo doblaban - de manera que quedase oculto lo escrito - para que el siguiente autor continuara la obra. Al desplegar la hoja se obtenía un montaje de imágenes inconexas que formaban una nueva imagen.

---

[1] Referencias:

http://www.psikeba.com.ar/tematica/surrealismo.htm

Roser Atmetlla al taller

La convidada: Roser Atmetlla

La setmana que ve ens visitarà al taller l'escriptora blanenca Roser Atmetlla i podrem comentar amb ella els seus contes "La merla" i "La mar s'ho acaba empassant tot" i altres qüestions relatives a l'escriptura.

Roser Atmetlla va néixer a Blanes l'any 1963, és llicenciada en Filosofia per la UB i dóna classes en un institut. Ha publicat les novel·les El nedador (1998), La clau de tots els secrets (2003), La línia (2005) i Els ulls tancats (2008).

Géneros textuales

GÉNEROS TEXTUALES

Textos Descriptivos (Descripción)

Objetivo: Describir (cómo es una cosa?)

Ejemplo: descripción de un paisaje, descripción de un personaje, de una situación.

Características: adjetivos, comparaciones, metáforas, campo semántico, precisión, claridad, detalles

Textos Narrativos (Narración)

Objetivo: Narrar (qué pasa?)

Ejemplos: El cuento, la fábula, la leyenda, la novela

Características: se relata una sucesión de acontecimientos (de una historia), narrador, elementos que sitúan la historia en espacio y tiempo.

Textos Argumentativos (Argumentación)

Objetivo: Argumentar (convencer, dar opinión) (qué pienso? Qué opinión tengo?)

Ejemplos: Artículo de opinión, Cartas al director, Debate.

Características: subjetividad, hipótesis (lo que se defiende), tesis (la conclusión) argumentos (razones por las que se defiende la tesis), ejemplos, citas de autoridad, motivos, opiniones.

Textos Expositivos (Exposición)

Objetivo: Exponer (dar información) (qué es?)

Ejemplos: Conferencias, resumen de un texto.

Características: información (datos, fechas, definiciones…), a explicaciones, ejemplos y analogías, predominan oraciones enunciativas, se suele utilizar la tercera persona, registro formal (uso de términos científicos o técnicos), conectores lógicos: Primero, por lo tanto, por consiguiente, en conclusión…

Textos Instructivos (Instrucción)

Objetivo: dar instrucciones (cómo se hace?)

Ejemplo: Receta, Reglamento, Reglas de un juego, Instrucciones de montaje.

Características: desarrollo de los pasos que deben seguirse para cumplir un objetivo, uso del infinitivo o del imperativo, marcas gráficas (números, asteriscos, guiones), secuencia de pasos, puede ir acompañado de imágenes.

Fábricas de escritura creativa/ Jorge Carrión

Haz clik aquí para leer: Fábricas de escritura creativa

Por Jorge Carrión en Culturas/La Vanguardia (26.01.11)

Retòrica clàssica

La retòrica

“La retòrica clàssica donava als estudiants models i tècniques per a la construcció dels textos amb la finalitat que fossin al màxim d’efectius. Així els oradors eren preparats per enfervorir les masses en els discursos polítics, o per seduir els tribunals en les causes judicials. Autors de la talla d’Aristòtil[1], Ciceró[2] o Quintilià[3] varen fer les seves aportacions a la construcció d’aquest cos de doctrines, encaminat al domini de l’ús de la paraula.

La retòrica es componia de cinc operacions o tècniques:

a) Inventio o art creativa de generació d’idees i de recerca dels temes a tractar.

b) Dispositio o tècniques d’ordenació de les idees.

c) Elocutio o estil de l’actuació, que incloïa les figurae com a formes d’ornamentació.

d) Memoria o conjunt d’estratègies per a la retenció en memòria dels discursos orals.

e) Actio i pronuntiatio o declamació.”

Aquestes cinc tècniques no estan gaire lluny dels processos d’expressió escrita o oral proposats per la psicolingüística[4] i la didàctica de la llengua actuals[5]”.

Inventio:

Tracta sobre el què.

A la inventio cercarem els materials amb els què treballarem i per tant haurem de tenir en compte els elements següents: el gènere, els punts de vista, el tot i les parts, el tema i els subtemes, circumstàncies, etc.

Dispositio:

Tracta l’ordre del discurs.

La divisió clàssica del discurs és en quatre parts:

- Exordi: on tindrà lloc la captatio benevolentiae (captura de l’interès i l’afecte del públic) i on s’introduirà el discurs.

- Narratio: relat dels temes previstos.

- Confirmatio: valoració dels arguments.

- Peroratio o epíleg: conclusió del discurs, final.

L’ordre en què poden aparèixer aquestes parts pot variar:

Ordre cronològic (ordo naturalis): segueix l’ordre clàssic.

Ordre pragmàtic (ordo artificialis o artificiosus): pot adoptar formes diverses: in media res (inici del relat al bell mig de l’acció), aleatori, gradual o de prioritats (com en el cas del periodisme), ordre creixent (començar amb els arguments més dèbils), ordre decreixent (a l’inversa que l’anterior), ordre homèric o nestorià (fa referència a la tropa de Néstor a la Ilíada: allò més dèbil se sitúa al mig i als extrems allò més fort), etc.

Elocutio:

Tracta el com. Treballa amb el llenguatge.

Els recursos dels que disposa són les figures retòriques.

Memòria:

Serveix per recordar i memoritzar el discurs.

Actio:

Tracta les diverses entonacions i gestos per acompanyar el discurs

Pràctica 1: Escriure un text breu tot seguint els diversos passos que proposa la retòrica clàssica.

Pràctica 2: Escriure una narració en ordre cronològic i una altra seguint un ordre pragmàtic (el tipus que vulgueu d’ordre pragmàtic).

Bibliografía i referències:

- Mortara Garavelli, Bice. Manual de retórica. (Madrid, Cátedra, 2000)

- Castellà, Josep Maria. De la frase al text. Teories de l’ús lingüístic. Barcelona: Empúries, 1992

- http://retorica.librodenotas.com/

---

[1] Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof grec. Se'l considera un dels grans pensadors de la humanitat.

[2] Marc Tul·li Ciceró (Arpinium, 106 aC - Formia, 43 aC) fou un polític, filòsof, escriptor i orador de l'antiga Roma.

[3] Marc Fabi Quintilià (35-95) fou un retòric romà nascut a Calagurris.

[4] Disciplina científica que estudia els processos psicològics que permeten la producció i la comprensió del llenguatge. (DGLC)

[5] Extret de: Castellà, Josep Maria. De la frase al text. Teories de l’ús lingüístic. Barcelona: Empúries, 1992.

POR QUÉ ESCRIBO

Haz click aquí para leer: POR QUÉ ESCRIBO

Cincuenta escritores nos desvelan los secretos de su creación
EL PAÍS SEMANAL / 02.01.11
Por: Jesús Ruiz Mantilla
Ilustración de Eduardo Arroyo

Conceptes bàsics #1

Escriptura / Creació / Imaginació / Realitat / Ficció / Versemblança

Escriptura

Acció, art, d'escriure.

Creativa / Creació

Fer una cosa del no res, una cosa que abans no existia.

Realitat

Qualitat de real / Que té existència efectiva, oposat a purament mental o ideal, a aparent o fictici, a simplement simbòlic, etc.

Ficció

Acció de fingir, semblar allò que no és.

Versemblant / Versemblança

Que sembla veritat, que hom pot considerar com a veritat.

Imaginar

Formar la imatge mental d'alguna cosa, representar-se alguna cosa en l'esperit, concebre, inventar alguna cosa.

---

Segons el diccionari GDLC (diccionari.cat)

Taller d'escriptura creativa

a càrrec de Cristina Fernández Recasens

CASAL CÍVIC CAN BORELL (Blanes)

Els dimarts de 18:30h a 20:00h
(del 25 de gener fins al 15 de març)

Inscripcions: fins el 18 de febrer

Més informació:

CC Can Borell: 972353809 / cc.blanes@gencat.cat

Cristina: 699619482/ fernandezrecasens@gmail.com