Roser Atmetlla al taller

La convidada: Roser Atmetlla

La setmana que ve ens visitarà al taller l'escriptora blanenca Roser Atmetlla i podrem comentar amb ella els seus contes "La merla" i "La mar s'ho acaba empassant tot" i altres qüestions relatives a l'escriptura.

Roser Atmetlla va néixer a Blanes l'any 1963, és llicenciada en Filosofia per la UB i dóna classes en un institut. Ha publicat les novel·les El nedador (1998), La clau de tots els secrets (2003), La línia (2005) i Els ulls tancats (2008).

Géneros textuales

GÉNEROS TEXTUALES

Textos Descriptivos (Descripción)

Objetivo: Describir (cómo es una cosa?)

Ejemplo: descripción de un paisaje, descripción de un personaje, de una situación.

Características: adjetivos, comparaciones, metáforas, campo semántico, precisión, claridad, detalles

Textos Narrativos (Narración)

Objetivo: Narrar (qué pasa?)

Ejemplos: El cuento, la fábula, la leyenda, la novela

Características: se relata una sucesión de acontecimientos (de una historia), narrador, elementos que sitúan la historia en espacio y tiempo.

Textos Argumentativos (Argumentación)

Objetivo: Argumentar (convencer, dar opinión) (qué pienso? Qué opinión tengo?)

Ejemplos: Artículo de opinión, Cartas al director, Debate.

Características: subjetividad, hipótesis (lo que se defiende), tesis (la conclusión) argumentos (razones por las que se defiende la tesis), ejemplos, citas de autoridad, motivos, opiniones.

Textos Expositivos (Exposición)

Objetivo: Exponer (dar información) (qué es?)

Ejemplos: Conferencias, resumen de un texto.

Características: información (datos, fechas, definiciones…), a explicaciones, ejemplos y analogías, predominan oraciones enunciativas, se suele utilizar la tercera persona, registro formal (uso de términos científicos o técnicos), conectores lógicos: Primero, por lo tanto, por consiguiente, en conclusión…

Textos Instructivos (Instrucción)

Objetivo: dar instrucciones (cómo se hace?)

Ejemplo: Receta, Reglamento, Reglas de un juego, Instrucciones de montaje.

Características: desarrollo de los pasos que deben seguirse para cumplir un objetivo, uso del infinitivo o del imperativo, marcas gráficas (números, asteriscos, guiones), secuencia de pasos, puede ir acompañado de imágenes.

Fábricas de escritura creativa/ Jorge Carrión

Haz clik aquí para leer: Fábricas de escritura creativa

Por Jorge Carrión en Culturas/La Vanguardia (26.01.11)

Retòrica clàssica

La retòrica

“La retòrica clàssica donava als estudiants models i tècniques per a la construcció dels textos amb la finalitat que fossin al màxim d’efectius. Així els oradors eren preparats per enfervorir les masses en els discursos polítics, o per seduir els tribunals en les causes judicials. Autors de la talla d’Aristòtil[1], Ciceró[2] o Quintilià[3] varen fer les seves aportacions a la construcció d’aquest cos de doctrines, encaminat al domini de l’ús de la paraula.

La retòrica es componia de cinc operacions o tècniques:

a) Inventio o art creativa de generació d’idees i de recerca dels temes a tractar.

b) Dispositio o tècniques d’ordenació de les idees.

c) Elocutio o estil de l’actuació, que incloïa les figurae com a formes d’ornamentació.

d) Memoria o conjunt d’estratègies per a la retenció en memòria dels discursos orals.

e) Actio i pronuntiatio o declamació.”

Aquestes cinc tècniques no estan gaire lluny dels processos d’expressió escrita o oral proposats per la psicolingüística[4] i la didàctica de la llengua actuals[5]”.

Inventio:

Tracta sobre el què.

A la inventio cercarem els materials amb els què treballarem i per tant haurem de tenir en compte els elements següents: el gènere, els punts de vista, el tot i les parts, el tema i els subtemes, circumstàncies, etc.

Dispositio:

Tracta l’ordre del discurs.

La divisió clàssica del discurs és en quatre parts:

- Exordi: on tindrà lloc la captatio benevolentiae (captura de l’interès i l’afecte del públic) i on s’introduirà el discurs.

- Narratio: relat dels temes previstos.

- Confirmatio: valoració dels arguments.

- Peroratio o epíleg: conclusió del discurs, final.

L’ordre en què poden aparèixer aquestes parts pot variar:

Ordre cronològic (ordo naturalis): segueix l’ordre clàssic.

Ordre pragmàtic (ordo artificialis o artificiosus): pot adoptar formes diverses: in media res (inici del relat al bell mig de l’acció), aleatori, gradual o de prioritats (com en el cas del periodisme), ordre creixent (començar amb els arguments més dèbils), ordre decreixent (a l’inversa que l’anterior), ordre homèric o nestorià (fa referència a la tropa de Néstor a la Ilíada: allò més dèbil se sitúa al mig i als extrems allò més fort), etc.

Elocutio:

Tracta el com. Treballa amb el llenguatge.

Els recursos dels que disposa són les figures retòriques.

Memòria:

Serveix per recordar i memoritzar el discurs.

Actio:

Tracta les diverses entonacions i gestos per acompanyar el discurs

Pràctica 1: Escriure un text breu tot seguint els diversos passos que proposa la retòrica clàssica.

Pràctica 2: Escriure una narració en ordre cronològic i una altra seguint un ordre pragmàtic (el tipus que vulgueu d’ordre pragmàtic).

Bibliografía i referències:

- Mortara Garavelli, Bice. Manual de retórica. (Madrid, Cátedra, 2000)

- Castellà, Josep Maria. De la frase al text. Teories de l’ús lingüístic. Barcelona: Empúries, 1992

- http://retorica.librodenotas.com/

---

[1] Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof grec. Se'l considera un dels grans pensadors de la humanitat.

[2] Marc Tul·li Ciceró (Arpinium, 106 aC - Formia, 43 aC) fou un polític, filòsof, escriptor i orador de l'antiga Roma.

[3] Marc Fabi Quintilià (35-95) fou un retòric romà nascut a Calagurris.

[4] Disciplina científica que estudia els processos psicològics que permeten la producció i la comprensió del llenguatge. (DGLC)

[5] Extret de: Castellà, Josep Maria. De la frase al text. Teories de l’ús lingüístic. Barcelona: Empúries, 1992.